LÍMITS I NORMES

Per què son necessaris?

• Proporcionen un marc clar en el que moure’s, desenvolupar-se i autoregular-se.
• Ajuden a conèixer el món en el que vivim.
• Permeten que ens sentim segurs, protegits i estimats. Els nens necessiten saber què s’espera d’ells
Per què son necessaris?

Com han de ser?

• S’han de posar des de petits.
• Adequats a cada edat.
• Clars i precisos.
• Cada família té el seu sistema de valors i és molt respectable, el què és essencial és que les normes siguin compartides i consensuades per pare i mare.
• Coherents, però flexibles.

Les conseqüències de d’incompliment. EL CÀSTIG?
• S’ha de conèixer prèviament les conseqüències de l’incompliment perquè ells puguin “triar”. Les conseqüències negatives han de ser lògiques, no arbitràries.
• Han de ser proporcionades a l’acció.
• Han de ser educatives (que tinguin relació amb la norma que s’hagi incomplert)
• Com més properes a l’acció millor
• Han de ser compreses
• Han de ser fermes

Alternatives al càstig.

• Compensar la mala conducta, reparar el mal causat.
• Expressar una censura rotunda explicitant com ens sentim (sense atacar el caràcter).
• Manifestar les nostres expectatives positives.
• Ensenyar-los com es pot rectificar i donar l’opció de corregir.
• Donar opcions
• Reflexionar en veu alta: actuar d’una manera o d’una altra té conseqüències, pels nens són difícils de valorar abans d’actuar. Ajudem-los a fer l’anàlisi de conseqüències.
• Permetre que experimentin les conseqüències dels seus errors.


Com han de ser els premis?

• Quan encara són petitets, el millor premi és la valoració positiva dels pares.
• Progressius: anar ampliant en funció de la responsabilitat i la coherència demostrada.
• Lògics: les conductes responsables es premien amb major llibertat, per exemple.Com més estreta sigui la relació entre la norma i la recompensa que tingui associada millor.
• Consensuats: pactats prèviament.
• Específics de cada família.
• Individuals: cada fill és diferent i és recomanable avaluar el compliment en altres àrees, per exemple:
- l’acadèmica: és responsable amb els seus estudis? És honest/a?
- la social: és capaç de regular les seves emocions? Pot posar límits i identificar situacions de risc?
* El criteri últim el tenim els pares.

EL NOSTRE PAPER

• Explicar les normes, recordar-les i exposar les conseqüències del seu incompliment.
• Donar exemple. Té més valor el que fem que el que diem.
• Donar opcions per tal que resulti més fàcil complir-les.
• Donar temps al període d’aprenentatge.
• Valorar els petits canvis i intents de complir-les. Reforçar-los.
• Ser ferms i conseqüents. Així deixaran d’insistir i aprendran que les normes acordades es compleixen.
• Distingir entre les normes i límits inamovibles i els negociables.
• Ser justos i explicar els motius d’una norma o decisió. Potser ens cal un temps de rumiar-ho.