“Així com un arbre es veu afectat per la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl en el seu mitjà, la salut emocional dels nens està determinada per la qualitat de les relacions íntimes que els envolten.”
“Qualsevol pot enutjar-se, això és quelcom molt senzill. Però enutjar-se amb la persona adequada, amb el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill”. Aristòtil
Ens preocupem molt del desenvolupament físic i intel·lectual dels nostres fills, i són molts els llibres que en parlen, però sovint ens oblidem del seu desenvolupament emocional. Tanmateix, si ens aturem a pensar-hi, cada infant té, des que neix, una vida interior pròpia, uns sentiments i emocions que necessita comunicar i que sovint no sap com transmetre. Els nens poden ser petits, però les seves emocions són tan grans com les nostres. Per tant, hem de poder dedica’ls-hi l’atenció que es mereixen i respectar la individualitat dels seus sentiments.
Cada etapa del desenvolupament de l’Infant té unes demandes de tipus emocional determinades que han de ser cobertes i, en funció de com hi responguin els adults – sobretot els pares, però també la resta de l’entorn familiar i l’escola-, influiran d’una manera o d’una altra en la seva evolució com a persones.
En un món en què els pares van cada cop més atrafegats, més que la quantitat de temps que dediquem els fills el que compta és la qualitat d’aquest temps.
Alguns conceptes previs a tenir en compte:
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: capacitat de reconèixer els sentiments propis i els aliens i l’habilitat per manejar-los, crear la pròpia motivació i gestionar relacions.
EMOCIONS: alegria, tristor, avorriment, odi, desig, disgust, enuig, fàstic, felicitat, patiment, plaer, pena, por, sorpresa... les emocions en general impliquen un estat afectiu intents amb una durada determinada.
SENTIMENTS: acceptació, avorriment, confiança, culpabilitat, compassió, gelosia, felicitat, orgull, pietat, remordiment, vergonya... els sentiments són estats afectiu que, si bé es van modificant amb el temps, solen ser menys intensos i més duradors.
COMPARTIR SENTIMENTS: una de les millors maneres per ajudar als nostres fills a entendre les seves emocions i a gestionar-les és parlar-los de les nostres.
Però també compartir emocions en sentit estricte, riure junts, plorar junts, afrontar un repte junts...
INTERPRETACIÓ: no sempre és fàcil interpretar els sentiments dels nens. No sempre encertarem, però intentar-ho és important, per dos motius: posa paraules als seus sentiments i mostra als nostres fills que les seves emocions són importats per nosaltres, que tenim ganes de conèixer-les.
RESPECTE: no tothom sent d’igual forma, respectem com senten els nostres fills, fem-nos càrrec dels seus sentiments encara que ens semblin exagerats, inadequats o ximples. La manera de sentir és quelcom únic i molt íntim i hem de permetre que ho puguin compartir.
DIÀLEG: implica saber escoltar, respectar el ritme de l’altre, no acabar les frases de l’altre i no pensar que sempre tenim raó o en sabem més. Si som dogmàtics o rígids els costarà més obrir-se i parlar del que senten. El bon diàleg, doncs, implica la capacitat d’ESCOLTA ACTIVA. L’escolta activa implica no només posar l’orella, sinó fer saber a l’altre que està sent escoltat, que tenim ganes de saber que ens vol transmetre i que no tenim pressa. Si tenim temps limitat, es millor proposar deixar la conversa per un altre moment que “fer veure que escoltem”.
QUE IMPLICA L’ESCOLTA ACTIVA:
- Ser conscients de que els adults no tenim sempre la raó
- Ser conscients de que no necessàriament sabem més que els nostres fills.
- Mantenir bon contacte visual, afirmar amb el cap... demostrar que escoltem amb la nostra gestualitat..
- Si no els estem entenent, demanem que ens ho tornin a explicar, fingir que sabem de què parlen els fereix profundament i talla la comunicació i lesiona la confiança.
- No acabar les seves frases.
- Escoltar fins al final, si ens avancem no els donam temps a expressar-se.
- Cal recordar que als nens els costa de vegades trobar les paraules adequades, animem-los a buscar-les i donem-los tranquil·litat quan s’atabalin.
- Preguntar per verificar que ens assabentem i entenem el que ens diuen; també serveix preguntar per captar el nivell de coneixement que tenen d’un tema en concret.
- No mostrar presses: mirar el rellotges, desviar la mirada, esbufegar o fer una altra cosa mentre els escoltem.
- L’autentica comunicació es fonamenta en coses petites d’esforç personal: no mirar un programa de televisió, saber “abaixar” el diari... De cara al futur són més rendibles aquestes renúncies perquè afavoreix que els nostres fills ens diguin la veritat amb claredat i a la família es visqui un major clima de confiança i respecte, que produeix serenitat; mai s’ha d’acabar la paciència i la il.lusió per saber escoltar.
- No ignorem ni evitem que expressin emocions, ajudem-los a fer-ho de la millor manera possible.
Qui ajuda als infants a posar nom a les seves emocions, els està ensenyant una valuosa habilitat per a tota la vida i aquest treball que pot ser tan simple com ensenyar-los a donar-li nom a les emocions o als sentiments.
Freqüentment, els nens manquen del vocabulari bàsic necessari per a manejar el que senten, sigui gelosia, ressentiments, pors o preocupacions. Els pares que li diuen a un nen que està plorant a llàgrima viva alguna cosa com “Et sents trist, no és cert?”, o a un nen enmig d’una rebequeria “Veig que estàs enfadat” compleixen una tasca molt important. Quan s’ajuda a un nen o nena a nomenar els seus sentiments, no solament se li ajuda a comprendre les seves emocions, sinó que se li ajuda a calmar el sistema nerviós i li permet recuperar-se de situacions frustrants més ràpid. L’acte de nomenar una emoció té un efecte calmant en el sistema nerviós, la qual cosa pot ajudar a recuperar-se més ràpid en una situació d’estrès o de tensió emocional.
La raó per la qual això ocorre encara no està clara, però alguns científics creuen que té a veure amb l’estructura del cervell i la manera en la qual es processen les emocions.
Classificar les emocions és un pas important els infants amb una bona salut emocional experimenten un desenvolupament personal que els permet enfrontar-se millors als reptes que li planteja la vida, ja que tenen més confiança en si mateixos i saben relacionar-se millor amb els seu entorn natural i social. Encara que classificar les emociones pot semblar quelcom senzill, algunes vegades no ho és. Igual que els adults, els nens poden experimentar emocions mixtes. Un nen la mare del qual estigui embarassada pot sentir-se emocionat per l’arribada d’un nou membre a la família, però també pot sentir-se inquiet sobre la manera que la vida va a canviar en la seva casa. L’exploració de l’àmbit total de les emocions tranquil·litza al nen, quan aquest comprèn que és normal experimentar sentiments que es contradiuen entre si.
S’ha de començar a treballar les emocions des de l’infància, fins i tot abans de que el nen o la nena comenci a parlar, però sempre abstenint-se de dir-li que és el que ha de sentir i sent conscients de que l’expressió de les nostres pròpies emocions serveix de model a imitar.
Els nens i nenes que desenvolupen una salut emocional forta estaran millor preparats per a bregar amb dificultats i relacions en la seva adolescència i la seva adultesa. Els nens emocionalment intel·ligents són més capaços d’adaptar-se a les diferents situacions socials que experimenten a mesura que van creixent.
Els pares i mares hem de veure les arrencades emocionals dels fills com una oportunitat per a una vinculació afectiva i de creixement, enlloc de només com un problema més que necessita ser solucionat. Veure els moments emocionals com oportunitats i no com càrregues és una bona actitud a treballar com a pares i mares.
.JPG)
.JPG){kind=link}
No hay comentarios:
Publicar un comentario