HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI

Els hàbits d’estudi ha de ser entesos com una hàbit més que incorpora el nen. De la mateixa manera que aprèn a usar el vàter, a menjar solet, a parar taula i a recollir les seves coses, els nens aprenen a desenvolupar hàbits d’estudi. Els hàbits positius generen autonomia, independència, capacitat de resoldre situacions complexes i milloren l’autoestima, entre d’altres. Els bons hàbits d’estudi generen tot això a banda, òbviament, de facilitar l’èxit en els aprenentatges escolars. Per aconseguir uns bons hàbits d’estudi, hem de tenir en compte els següents aspectes:

1. INCORPORAR L’ESTUDI COM UN HÀBIT MÉS
Un dels principals problemes és que molts nens comencen massa tard a posar-se a estudiar. Per la majoria de nens els hàbits comencen quan tenen deures i es limiten a fer-los, sense dedicar un temps regular a l’estudi o el repàs. Els mestres posen els deures, però som els pares els que hem de vigilar que el nen els faci i els faci en les condicions adequades. Si ja des del parvulari estem atents al que treballen a l’escola, en parlem a casa, els nens percebran que és quelcom important i estaran més motivats per fer deures i estudiar quan arribin.

2. COM MOTIVAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES PER AFRONTAR L’ESTUDI

• Cal ser positiu i optimista de cara a animar els fills en l’estudi.
• Que els pares estiguin al corrent de les seves feines escolars i dels deures de les diferents assignatures fa veure als fills la importància que aquestes tasques tenen.
• Per altra banda, cal tenir en compte que cridar-li l’atenció sobre allò que fan malament més que sobre allò que fa bé, és font de desmotivació.
• Cal motivar als fills perquè es prenguin l’estudi, l’aprenentatge i la formació com una activitat quotidiana normal amb un alt valor per la vida.

3. GESTIÓ DEL TEMPS
Cal realitzar una organització setmanal del temps, tenint en compte la resta d’activitats del nen i sent flexible. L’hora de fer els deures o estudiar no pot ser improvisada, així evitem problemes com no acabar les feines, anar a dormir tard, genera nervis i discussions, etc.
Una bona referència per tenir una idea aproximada del temps que hauria de dedicar a l’estudi i els deures un nen/a en funció de l’edat i el curs és la següent: 10 minuts per curs i dia com a mínim. Així un nen de 1EPRI hauria de dedicar com a mínim una hora a la setmana a fer deures, llegir, etc. Un nen de 6EPRI hauria de dedicar una hora diària a fer deures, llegir i estudiar.
En qualsevol cas, hem de tenir en compte les característiques personals dels nostres fills. Per alguns nens això serà suficient i d’altres necessitaran més temps. És important que puguem ser flexibles i que puguem pactar fins a cert punt els temps.
Un altre element a tenir en compte són les activitats extraescolars. Han d’estar ajustades a l’edat i els interessos del nen, i amb el temps que necessita per fer els deures. Han de tenir un caràcter lúdic i han de ser triats pel nen, no oblidem que formen part del seu temps l’oci, tan important pel bon desenvolupament.

4. L’ESPAI FÍSIC
Els nens han de tenir la seva pròpia taula per fer els deures, preferentment a ala seva habitació, amb el material escolar necessari a l’abast. Quan hi ha germans que també fan deures, pot ser interessant que els facin al mateix temps, ja que això ajuda a crear un millor clima d’estudi. No oblidem que la temperatura ambiental ha de ser agradable, la il·luminació suficient i sense sorolls que distreguin l’atenció. Han de disposar d’una cadira còmoda i una taula ben endreçada.

5. LES TÈCNIQUES
Sense cap pretensió de ser exhaustiva ni de fer una llista de les diferents tècniques d’estudi, si que podem comentar algunes força senzilles que poden ajudar als nens a aprendre estratègies per afrontar les primeres situacions d’estudi i que, si s’incorporen correctament, facilitem l’estudi dels exàmens a mesura que nivell d’exigència augmenta.

• Realitzar una primera lectura exploratòria d’allò que han d’estudiar, sense subratllar.
• Realitzar una segona lectura més profunda subratllant. Es tracta de jerarquitzar les idees i marcar-les segons la seva importància.
• Fer un esquema o resum amb les idees principals.
• Llegir vàries vegades el resum i repetir-ho en veu alta amb les nostres paraules, per assegurat que s’ha memoritzat però sobretot que s’ha entès el text.
• Organitzar un pla d’estudi i decidir amb quina periodicitat haurem de repassar el resum en funció dels dies que quedin per la prova o control.
• Tornar a llegir el text original per comprovar que a l’esquema que hem fet no hi falta cap idea important.
• Posteriorment, estudiar sobre el nostre resum no sobre els originals.

6. ALGUNES IDEES PER AJUDAR ELS NENS/A AMB ELS DEURES
Quan comencen a tenir deures o tenen dificultats amb els aprenentatges o amb una matèria en concret, som els pares els que ens hem de posar amb ells a fer els deures. Amb el temps aniran sent capaços de fer-los sols, però la nostra presència i disponibilitat ha de ser una constant per garantir bons resultats.

Hem de tenir en compte que:

• Ajudar a nen/a no vol dir fer els deures al seu lloc, sinó seguir-lo, animar-lo i donar-li un cop de mà quan no pot amb un exercici, amb la finalitat que l’acabi per si mateix/a. Si les dificultats que experimenta en una tasca no li permeten en absolut realitzar-la, és recomanable comunicar-ho a la professora l’endemà.
• Ajudem-lo a planificar el temps i a triar l’ordre més adequat per cada tasca. És recomanable començar i acabar amb tasques que requereixin menys esforç i deixar les més complexes per l’estona central, quan el nen està més concentrat.
• És convenient acompanyar el treball del nen/a amb comentaris positius, cada vegada que alguna cosa li surt bé.
• Un cop ha acabat els deures reviseu-los junts.
• Davant d’un error, es recomana substituir frases com “això està malament” o “t’has equivocat” amb altres com “et sembla que aquí està tot bé?”, “vols revisar aquí?”, “com has arribat a aquest resultat?”, “es podria fer d’una altra manera?”.
• Mai és bo cedir a l’impuls d’enfadar-se amb el nen/a quan alguna cosa en li surt. S’ha de tenir en compte que no tots els nens/es tenen la mateixa facilitat en els processos d’aprenentatge, i que cap nen/a ens fa creure que no estén per prendre’ns el pel. Dir-li que és “tonto”, “boig”, o coses semblants, perjudica greument la seva autoestima i genera desmotivació envers les feines escolars.
• Donem temps a que pensin. Els seus deures poden semblar-nos senzills, però per ells són complicats i requereixen de més temps que nosaltres per concentrar-se, pensar i arribar a una conclusió.Intentem valorar més l’esforç que les notes. Si ens fixem en el procés i no tant en el resultat podrem ajudar-lo a introduir canvis en els seus hàbits per tal que millori els resultats.
• Recordar que pares i mestres compartim un objectiu comú pel que fa a l’educació dels nostres fills. Si hi col·laborem i ens mostrem oberts al diàleg i a l’intercanvi d’opinions els nostres fills en trauran un gran benefici.

Algunes coses que cal evitar:

• Comparar-lo amb germans o companys. Cada nen té les seves capacitats i el seu ritme d’aprenentatge. Cal conèixer-lo i respectar-lo.
• Entrar en desqualificacions quan s’equivoqui.
• Projectar sobre els nostres fills les nostres pròpies frustracions. Som persones diferents amb circumstàncies , gustos, inquietuds i capacitats diferents.