BULLING

Què és?

Es el maltractament reiterat al llarg del temps per part d’un o més alumnes a un altre alumne. Compleix 5 característiques:

1. L’agressió pot ser física, verbal o relacional (sempre és també psicològica).
2. Existeix una desequilibri (abús) de poder.
3. No hi ha provocació per part de la víctima.
4. Són repetits incidents al llarg d’un període de temps.
5. Hi ha intencionalitat per part de l’agressor o agressors.

La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: ansietat, descens de l’autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

Tipus maltractament

• MALTRACTAMENT FÍSIC: Directe: Pegar, amenaçar amb armes... Indirecte: Amargar, robar, trencar... objectes o pertinències.
• MALTRACTAMENT VERBAL: Directe: Insultar, burlar-se, posar malnoms... Indirecte: Parlar malament d’algun, fer córrer falsos rumors...
• EXCLUSIÓ SOCIAL: Directe: Excloure, no deixar participar algú en una activitat... Indirecte: Ignorar, “ningunejar”, tractar com un objecte...
  

Signes d’alerta

Si observem l’aparició d’alguns d’aquests signes en els nostres fills, cal esbrinar-ne les causes. Poden ser indicador que estan patint una situació d’intimidació.

• Somatitzacions: (al matí no es troba bé, té mal de panxa, mal de cap,...), a l’escola diu que no es troba bé i demana que el vagin a buscar...
• Canvis d’hàbits: fa campana, no vol anar a l’escola, vol que l’acompanyin o canvia la ruta habitual, no vol sortir amb els amics...
• Canvis en l’actitud envers les feines escolars: disminució del rendiment escolar...
• Canvis de caràcter: està més irritables, s’aïlla, es mostra més introvertit, més esquerp, angoixat o deprimit, perd confiança amb sí mateix.
• Alteracions de la son (crida per la nit, té malsons) i de la gana.
• Torna a casa regularment amb la roba trencada, els llibres fets malbé, ha “perdut” objectes i/o diners. Té blaus, talls o nafres inexplicables.
• Comença a amenaçar altres nens o germans més petits.
• Dóna excuses estranyes per justificar la anterior i refusa dir que se sent malament i insisteix en que no li passa res.
• En casos greus pot arribar a tenir ideacions o a fer intents de suïcidi.

Què podem fer si creiem que pateix maltractament?

• Si ho sospites, encoratja’l a parlar i digues-li que l’ajudaràs tingui el problema que tingui.
• Reacciona amb calma. No li facis retrets ni el facis sentir-se culpable.
• Demana que t’expliqui detalladament què ha passat i anota-ho.
• Informa a l’escola dels fets. Pregunta-li al teu fill si vol fer-ho ell/a mateix.
• Demana reunió amb tutor i pregunta quina és la seva visió. Acordeu conjuntament els passos a seguir i manteniu un contacte continuat amb el tutor per tal de fer-ne el seguiment i garantir la seguretat del teu fill/a.

El que no has de fer

• Utilitzar la violència contra els agressors i voler-ho arreglar pel teu compte.
• Dir-li al teu fill que ho solucioni ell mateix. Si pogués ja ho hagués fet.

Sortint del cercle de victimització

L’infant que ha estat víctima de maltractament tindrà l’autoestima i l’autoconfiança molt malmesa. Necessitarà molta ajuda i afecte.

• Digues-li que l’estimes molt i que estàs 100 per cent al seu costat.
• Pren-te temps per preguntar-li com està i escoltar els seus sentiments.
• Reassegura’t que veu que la situació no és responsabilitat ni culpa seva.
• Valora la possibilitat que rebi un suport psicològic.
• Intenta practicar respostes assertives davant possibles atacs.
• Intenta minimitzar oportunitats d’agressions.
• Valora’l molt sempre que faci alguna cosa bé (sigui la que sigui, necessita molt reforç). Dóna-li responsabilitats.
• Encoratja’l a fer amics en un àmbit diferent. Apunta’l amb un esplai, cau, activitats que li agradin i a poder ser on pugui destacar positivament.

Què pots fer si penses que el teu fill pot estar comportant-se agressivament amb un altre nen/a?

• Reacciona amb calma (ni colèricament ni a la defensiva).
• Intenta ajudar-lo a esbrinar per què ho fa. Fes-li veure que fa mal a un company i que li pot portar problemes. Digues-li que trobes aquesta conducta inacceptable i que la violència no és la manera de solucionar problemes. Digues-li que l’estimes molt i per això l’ajudaràs a aturar aquesta conducta.
• Pregunta-li què el preocupa. Intenta practicar maneres assertives i no agressives per resoldre conflictes. Demana-li que s’aparti del lloc en el que vegi que està a punt de perdre el control.
• Parla amb el mestre i el psicòleg i explica tot el que saps. Busqueu solucions conjuntament per tal d’aturar la conducta. Demana a l’escola si hi ha un espai o algú on pugui acudir quan senti que està apunt de perdre el control.
• Recompensa’l quan faci les coses bé. La pressió del grup sol ser difícil d’evitar pels nens, ajuda’l a identificar què o qui l’incita a ser violent. Ajuda’l a respondre amb una conducta assertiva.

Què podem fer els pares per prevenir-ho?

• Donar models positius: Mantenir unes bones relacions familiars. Resoldre amicalment els vostres conflictes. No acceptar la violència.
• Parlar cada dia amb el vostre fill: Escoltar les seves opinions. Ajudar-lo a trobar solucions als seus problemes. Ajudar-lo a aprendre a reflexionar. Tenir present que la primera defensa contra la intimidació és l’autoconfiança.
• Educar-lo en uns valors de respecte i tolerància: Vetllar pel seu creixement emocional i ajudar-lo a sintonitzar amb els sentiments de les altres persones.
• Definir unes normes clares i consistents: Explicar clarament què està permès i què no ho està, donat els arguments que calgui. Aplicar les normes de manera consistent.
• Donar-li oportunitats de construir amistats: Preguntar-li com el tracten els seus amics i companys de classe. Interessar-se per conèixer-los, convidar-los a casa.
• Controlar els programes de TV: Molts programes de TV i videojocs reforcen la idea que l’agressió és la única manera de resoldre els conflictes. No es tracta de prohibir-ho, però sí de ser crític, comentar-ne la influència i oferir alternatives.
• Engrescar-lo en alguna afició: Implicar-lo en activitats que desenvolupin habilitats valorades pels nens de la seva edat.
• Parlar amb ells sobre com afrontar els problemes: Ajudar-lo a tenir respostes adequades en el cas que sigui molestat i/o intimidat. No l’animeu a tornar-s’hi és la pitjor defensa i dóna a l’agressor més motius per reprendre els seus atacs.
• Implicar-se en la seva educació escolar: Mantenir contactes regulars amb l’escola. Recolzar l’escola i els mestres. Si teniu dubtes és bo parlar-los amb els mestres però sense desautoritzar-los davant del vostre fill.