LA GELOSIA: QUÈ HI PODEM FER?

Aquesta setmana, en el taller Aprenem a fer de pares i mares, el tema ha estat:

LA GELOSIA: QUÈ HI PODEM FER?

QUÈ ÉS LA GELOSIA

És un estat afectiu caracteritzat per la por de perdre o veure reduït l’amor i l’atenció d’algú estimat (la por a que la persona estimada prefereixi a una altra persona). La gelosia és una resposta evolutiva normal i saludable, ja que implica que no ens és indiferent compartir l’atenció de la mama i el papa..

RIVALITAT ENTRE GERMANS

• La rivalitat i la gelosia és quelcom natural i inevitable entre germans. L’arribada d’un germà o l’arribada a una família amb fills implica haver de compartir l’atenció (que no l’amor) dels pares.
• A cada edat es viu i manifesta la gelosia de maneres diferents, de vegades molt subtils, però sempre existeix.
• La relació de germans és molt importat ja que permet aprendre a relacionar-se amb els iguals, a sortir d’un mateix i a posar-se al lloc de l’altre. S’aprèn a compartir i competir, a negociar, a evitar la violència i practicar tolerància, respecte, convivència...
• Tot plegat, l’experiència amb els germans, inclosa la rivalitat entre ells, és un entrenament que facilitarà la socialització. La superació de les petites disputes els prepara per a la posterior adaptació a la societat.
• Així mateix, a mesura que els germans es van fent grans poc a poc, la rivalitat va superant-se per donar lloc a una millor unió i amistat. Per a que es doni aquesta evolució positiva però, hi juga també un paper molt important el clima familiar i les afinitats personals.
• Si es perllonga en el temps i afecta el benestar i desenvolupament del nen de forma significativa estarem parlant de patologia.
• La rivalitat i la gelosia és quelcom natural i inevitable entre germans. L’arribada d’un germà o l’arribada a una família amb fills implica haver de compartir l’atenció (que no l’amor) dels pares.
• Recordem que un mou membre a la família requereix que aquesta es reajusti. Una família és un grup de persones amb vincles afectius molt forts, però que no sempre s’entenen.

COM ES MANIFESTA

• Signes d’infelicitat i/o frustració: plor freqüent, mal humor i dificultats per tolerar l’espera o el no, provocacions freqüents, preguntes al·lusives a si se l’estima o no.
• Negativisme: Respondre amb un NO a propostes que abans acceptava, de vegades sense escoltar la proposta o demanda.
• Desobediència.
• Excessiva demanda d’atenció: interrompre constantment, fer alguna malifeta, necessitar explicar coses constantment...
• Retraïment: Restricció dels interessos. No vol interaccionar amb altres persones, més jocs en solitari, no vol sortir de casa, etc.
• Agressivitat.
• Canvis en el ritme de son i de la conducta alimentària: insomni, malsons, terrors nocturns, hipo/hiperfàgia...
• Regressions: parla infantil, us del xumet, dormir al bressol, demanar que se li doni el menjar, que l’agafi en braços, pèrdua del control del pipi o la caca, etc.
• Somatitzacions: trastorn estomacal, malestar indefinit, mal de cap, vòmit,,,

QUE CAL EVITAR

• Les comparacions entre els fills.
• Les desqualificacions
• Manifestar preferències. Les atencions i dedicacions excessives
• Els privilegis a uns més que a d’altres.
• Intervenir en els conflictes entre els germans i prendre partit (sempre i quan no hi hagi agressió).
• Els comentaris de persones de l’entorn fent comparacions dels germans.
• Que el fill/a gran hagi d’assumir tota la responsabilitat de cuidar el/la menor.
• La competitivitat.
• Transmetre als fills el caràcter incondicional de l’afecte que els pares senten envers ells (que percebin clarament que no està en funció de les habilitats, capacitats,...)
• Fomentar l’autoestima i la confiança en sí mateixos, atenent a les seves qualitats i limitacions sense comparar-los entre ells.
• Atendre amb interès els èxits de cadascú.
• Fer-los veure que ens agraden com són, més enllà de les seves virtuts i els seus defectes, més enllà dels seus èxits o fracassos.
  

QUE CAL FOMENTAR

• Fomentar la cooperació entre els germans (ja sigui amb tasques de la casa com a través del joc). Involucrar-los en activitats que suposin interacció en el sentit de cooperació, respecte i tolerància.
• Afavorir activitats familiars on es promogui la participació de tots: tertúlies de sobretaula on cadascú explica les seves anècdotes, projectes comuns com excursions i viatges.
• Prevenir conflictes previsibles i innecessaris (per exemple: evitar situacions que siguin font de conflicte com exemple que el petit agafi joguines del gran que es poden trencar, que molesti mentre el gran fa els deures, ...), anticipar normes que resolguin situacions potencialment conflictives com per exemple: el programa de televisió que es mirarà cada dia, els horaris d’ús de l’ordinador, etc.
• Reconduir les conductes de gelosia. Manifestar com ens resulta d’avorrit que es comparin, discuteixin o que un o altre intenti aconseguir beneficis.
• Donar especial atenció als moments en que sí es comportin de la manera adequada. Reforçar conductes de cooperació, afecte, cura, respecte, etc. Reforç immediat i proporcional. Podem verbalitzar els avantatges de compartir en lloc de competir.

DAVANT DE LES DISPUTES

• Romandre al marge sempre que sigui possible. Observar, estar atents i supervisar per si la situació s’arribés a descontrolar, però sense intervenir an les seves disputes de joc, ni adoptar el paper d’àrbitre o mediador.
• Intervenir en cas que hi hagi agressivitat física o verbal manifesta.
• Si és necessari intervenir fer-ho sense entrar en el seu joc de disputes, ni amb comentaris culpabilitzadors del tipus “ja estàs una altra vegada...” sinó amb frases obertes “què ha passat?”

Si ha calgut intervenció, aprofitar l’ocasió per ensenyar-los a resoldre conflictes:

• El millor és escoltar les dues versions per separat sense que s’interrompin o s’insultin.
• Repetir-los el que han dit cadascú per tal de que es posin en el lloc de l’altre i vegin el seu punt de vista.
• Resumir el problema “tenim un ordinador i els dos voleu fer-lo servir”.
• Preguntar-los per possibles solucions, que ells suggereixin idees.
• Ajudar-los a escollir una solució que serveixi a tos i veure com la poden posar en pràctica.
• En el cas que no hagin estat capaços de consensuar una solució, seran els pares qui la decidiran.